m 1 [dicho chocante, impropio] estirabot, dita f, sortida f, acudit. 2 [broma] broma f, facècia f. 3 ¡tiene unos dicharachos! té unes dites (o expressions) més pintoresques! [...]
-ona adj 1 manaire. m i f 2 [mandamás] manaire, manaia, capità manaies. m amer 3 [de una mina] capatàs. 4 [en las carreras de caballos] jutge de sortida. [...]
v tr 1 [el fuego] desfogar. 2 [la cal] apagar. 3 fig [una pasión, un sentimiento] desfogar, donar curs, donar sortida, donar pas lliure, esplaiar. Desfogar el malhumor con los niños, desfogar el mal humor amb els nens. v intr 4 mar [una tempestad] desfogar, esclatar. v pron 5 desfogar-se [...]
f 1 [fijación] determinació, determini m, fixació. Determinación de la hora de la salida, determinació de l'hora de la sortida. 2 [decisión] determinació, decisió. Tomar una determinación, prendre una determinació. [...]
f 1 graella. 2 [de locomotora, de horno] fogar m. 3 [en un restaurante] grill-room angl. 4 [recipiente] gerra. 5 [programación de una cadena] graella de programació. 6 parrilla de salida esport graella de sortida. [...]
m 1 [garbo] gràcia f, desimboltura f. Vestir con donaire, vestir amb gràcia. 2 [en el hablar] gràcia f, galania f, finesa f, xamosia f. 3 p fr [chiste] broma f, facècia f, acudit, sortida f. [...]
